LA CONSELLERA de Benestar i Família, Neus Munté, ha hagut de comparèixer davant dels periodistes per donar explicacions sobre el cas del possible pederasta de Castelldans. Ja deveu haver llegit el què. L'home del qual us parlo va ser denunciat per una dona, que va descobrir que el seu fill patia assetjament sexual per internet. A partir de la denúncia, els Mossos van estirar el fil i es van trobar que l'assetjador tenia pornografia infantil a casa. I que, a més a més, tenia menors en règim d'acollida. Acabo de llegir al diari Segre que un d'aquests menors s'ha reconegut a les imatges pornogràfiques requisades.

Davant de tot plegat, la consellera Munté ha dit diverses coses. Que no sabia "si hi va haver algun error" a l'hora de donar-li aquest grapat de menors en acollida. Que encara s'està estudiant tot l'expedient, perquè és de 17 anys. I que quan hi hagi conclusions es faran públiques i es depuraran les responsabilitats. Des de fora i a posteriori (que és fàcil, ja ho sé) se'm fa estrany pensar que no resultés curiós que l'home visqués sol, que volgués acollir tants menors (més de dotze) i que fossin tots de sexe masculí. Vaig sentir, per cert, un testimoni a la tele, que deia que "ja se sabia" que l'home "era així". I doncs, si ja "se" sabia, per què no "es" denunciava?

De tot el que ha dit la consellera (jo he sentit les seves paraules en una connexió en directe que ha donat TV3) m'ha cridat l'atenció aquesta frase: "Si haguéssim tingut la més lleugera sospita, hauríem actuat". Home, consellera, gràcies. Quin consol. És que només faltaria.