Publicitat
Publicitat

La copa de la reina

Ahir, al programa de l’Arús, explicaven que la reina d’Espanya havia assistit a un banquet, però que l’agència que va servir les notícies a les televisions va “censurar” el moment del brindis, perquè la noble dama diu que no beu. Figura que quan ha de fer aquest gest cultural de cortesia no es duu ni la copa als llavis i, com que no dur-se ni la copa als llavis pot resultar polèmic, doncs ho tallen i avall va que fa baixada. Enraonant-ne, un dels periodistes va dir que hi ha un pacte pel qual als membres d’aquesta família de sang blava no se’ls filma ni se’ls fan fotos mentre mengen, fumen o beuen. Llavors, una altra periodista va comentar: “És que potser és un gest massa ordinari, entre cometes”.

Doncs, efectivament, aquesta és la principal raó. Mostrar un ésser superior satisfent les funcions físiques que satisfem els plebeus és igualar-lo als plebeus. És tornar-lo ordinari, quan resulta que la seva raó d’existir és semblar extraordinari. En un regnat absolutista el poder “ve de Déu”. Franco, recordem-ho, es va fer encunyar a les monedes la frase “ Caudillo de España por la gracia de Dios ”. I Franco, doncs, amb aquesta gràcia que Déu li havia donat, va col·locar el pare de l’actual rei, també rei. L’actual rei no és un rei absolutista, però és rei perquè el seu pare va ser rei. La seva filla serà reina perquè ell és rei.

Per tant, és imprescindible, per mantenir ben sedat el populatxo, mostrar sempre els monarques en una posició superior: envoltats de lluentons, elegància i súbdits que s’ajupen. Si els veiem fumant tabac ros, queixalant un entrepà, bevent un Powerade, els veiem exactament com nosaltres. I si els veiem exactament com nosaltres podem preguntar-nos com és que tenen més privilegis que nosaltres. És per això que la sàvia dita catalana, escatològica com era d’esperar, ens recorda, per dir-ho fi, que encara que no ho sembli, evacua el rei, evacua el papa i evacua tothom qui endrapa.

Riure, malgrat tot