Publicitat
Publicitat

És la corrupció, Rivera!

Vaig conèixer una senyora pietosa, avui difunta, que tenia una residència d’avis. Un dia em va confessar que, quan hi havia eleccions, feia que tots els avis de la residència votessin el PP per correu. El PP era el partit que garantia l’ordre catòlic i valia la pena, doncs, aconseguir un grapadet de vots d’ancians, perquè tot continués com havia de continuar. Ara, com que tot pot anar sempre més enllà, hem vist que els jubilats ja no serveixen només per delegar el vot, sinó per formar part de les llistes de Ciutadans sense saber-ho. Recordem-ho, perquè és molt bèstia: el partit d’Albert Rivera ha posat a les llistes electorals diverses persones sense el seu consentiment.

Es tracta d’agafar el nom de quatre jubilats, quatre idiotes, vaja, per fer les llistes que et convenen, perquè de militants de veritat te’n falten. I això demostra que per damunt de tot el que tu vols és muntar la franquícia. I també demostra que la gent no et mereix cap respecte. “No se n’adonaran...”, et dius. Però agafar el nom d’aquesta gent, que, fixa’t tu, no en sap res, és pensar que la gent existeix només per nodrir-te a tu i al teu projecte. Despotisme il·lustrat? “Tot per al poble, però sense el poble”? Sí, home. El despotisme d’ara és de tot menys il·lustrat.

Parlen els de Ciutadans d’acabar amb la corrupció (perquè d’això en parlen tots, inclosos els corruptes). ¿Però agafar el nom d’uns senyors -encara que siguin iaios i no se n’adonin- no és corrupció? Pel que sembla, en la política, la corrupció només és qüestió de temps. Muntar un partit, avui, és com muntar una cadena de montaditos. Tot calcat de la casa mare, tot amb la mateixa poca ànima. Que les tapes no piquin, però que tampoc no sembli que no volem que piquin. Els mateixos cartells, la mateixa decoració, els mateixos pòsters al vàter, la mateixa deixadesa dels cambrers. Cap autenticitat. Cap idea. Maionesa de pot, caixa cobri.

Riure, malgrat tot