24/08/2011

Abans del recompte electoral

3 min
Abans del recompte electoral

La senyora Gago tornava a casa després del recompte de les vuit del vespre, que donava el seu home com a guanyador de les eleccions municipals. Estava enfadada, s'havien discutit. Havien passat una campanya electoral horrorosa. Es pot dir que ell només l'havia abraçat quan hi havia periodistes al davant. (Pensar en això la va fer sanglotar.) I no és que no se l'estimés, el senyor Gago se l'estimava, però ja feia catorze anys (catorze? No. Quinze. Quinze anys ja feia) que estaven junts i l'avorriment havia caigut sobre el matrimoni com un teló de vellut. La discussió havia estat per una fotesa. Després del recompte, la televisió va connectar en directe amb la seu del partit. Ell va dir que havien de ser prudents, que la nit era molt llarga, tot allò. Aleshores li van tornar a preguntar per la xenofòbia. I ell que no, que no era xenòfob, que el que no volia era delinqüència a la seva ciutat, i que si guanyava posaria les coses difícils als immigrants amb antecedents penals. Quan va acabar la connexió ella li va fer un petó als llavis -un petó de suport- i ell se la va treure del damunt amb un gest distret. Volia parlar amb la cap de premsa de l'estratègia a seguir durant la propera connexió.

-Curb your entusiasm ! -li va xiuxiuejar la cap de premsa al senyor Gago. I ell va riure. Això encara la va sulfurar més. Per què li parlava en anglès i per què el feia riure? Què li havia dit? Era com si li volgués refregar per la cara que ella i el senyor Gago parlaven en un llenguatge secret ple de sobreentesos. Va sortir al carrer plorant.

Va caminar de pressa fins que va arribar al portal. A terra hi havia una banderola del seu marit, Juan Antonio Gago. L'empresa que les havia col·locat ja les despenjava.

-¿Puedo pasar? -li va preguntar al treballador que hi havia a dalt de l'escala, contra el fanal. I li va parlar en espanyol perquè era negre. Devia tenir papers? Segurament, esclar. No podia ser que treballés il·legalment per l'empresa que despenjava les banderoles del partit del senyor Gago.

Ell se la va mirar i li va somriure. Va baixar de l'escala.

-¿Vives aquí? -li va preguntar.

-Sí -va respondre ella. Encara tenia els ulls mullats per culpa de la cap de premsa. Durant la campanya ella havia llegit un SMS que li havia enviat al seu home. "Si guanyem ho celebrem", deia. Com? Com ho volia celebrar?

El treballador la va repassar d'una manera que la va commoure.

-¿Quieres tomar algo, guapa? -li va preguntar.

-¡Uy! no puedo...

Però des del moment en què no va entrar al portal enfadada ell va saber que no estava tot perdut.

-Yo te invito, guapa. Solo tomar algo .

Ella va somriure. "Guapa". Feia anys que ningú no li deia "guapa" i ara aquell home -força jove- va i ho deixava anar amb tota naturalitat. Guapa. Ella era guapa. Es cuidava. S'havia fet els llavis (però molt discrets) i les bosses dels ulls. Anava al gimnàs. Va pensar en la cap de premsa.

-Bueno. Pues si quieres te invito a un café. Llama dentro de cinco minutos -va dir. (Es volia arreglar, abans.)

L'home va deixar la banderola del senyor Gago a terra (i la senyora Gago va veure-ho com un senyal, com un gest simbòlic i revelador) i li va acariciar els cabells ros platí. Com que ella no es va apartar, li va fer un petó als llavis. Allò tècnicament era una infidelitat, va pensar. Si el seu marit ho descobria, davant del jutge esgrimiria l'agreujant d'interracialitat.

-Dime el piso. Yo hablo con mi jefe y subo -va dir-li l'home.

-Ático.

-¿Y qué puerta?

-Las dos, las dos .

Va entrar al portal i va pitjar el botó de l'ascensor. S'havia commogut pel petó, però molt més pel "guapa".

Va entrar a casa, va obrir els llums, va pensar que al llit de matrimoni no ho podien fer de cap manera. Però el sofà es podria tacar. Una manta. Hi posaria una manta. S'estava perfumant les orelles amb Poisson quan va sonar el timbre. Un cop, dos cops. Tres cops. Va despenjar.

-Sí? -va f er.

-Hola, guapa -va sentir.

Ella es va mossegar el llavi:

-No, lo siento. Se equivoca, ¿eh?

stats