Sóc d’esquerres fins que...

Un home que respecto, com en Coscubiela, li ha dit a en Bassas: “Si Romeva fos honest explicaria que la UE no reconeixerà mai una Catalunya independent”. De la qual cosa es desprèn que Romeva no és honest, que Coscubiela té informació privilegiada i que ser fora de la UE és una tifa.

Probablement el pitjor malson de l’estimada i materialista Europa és que Catalunya esdevingui independent, perquè, llavors, Espanya potser s’haurà de rescatar com Grècia (això sí, amb AVE). Grècia figura que no es pot desempallegar de la UE ni amb aigua calenta, ¿però Catalunya no tindria cap opció? En fi, no acceptar la independència de Catalunya és una manera de no haver de pagar la insolvència espanyola. Però en tot cas: ¿la raó de Coscubiela i els seus amics per donar suport o no a la demanda catalana ha de ser aquesta? Si Europa ens reconeix o no? Els diners manen i això ho sé jo i ho sap ell. Sabem que si la Xina vulnera els drets humans, la comunitat europea hi fa negocis igualment, perquè per alguna cosa la Xina genera pasta. Si Qatar fa el mateix li regalem una samarreta. Què ens importa que violin dones a l’Índia? Què hi fa que al Marroc no respectin els drets dels homosexuals si resulta que a la monarquia espanyola li convé ser amiga de la monarquia marroquina? ¿Que no vam convidar Gaddafi a Madrid amb la haima i el seguici de dones soldat que li feien d’exèrcit? Els diners manen. Davant dels diners no tenim moral. Per tant, el que faci Europa amb Catalunya no ha de ser cap dogma ni cap llei suprema, perquè Europa només vigila els drets econòmics, no els humans. Què se n’ha fet dels polítics d’esquerres? En què s’han convertit? Europa no accepta més immigrants, ho acabem de saber. ¿Els direm, doncs, que no emigrin, que Europa no els reconeixerà? I què? I què? Quina raó és aquesta? Quina veritat? Quina llei? Tothom és d’esquerres fins que li toca parlar de la independència de Catalunya. Llavors tots són de dretes.