El dia que una llebre va guanyar la marató
Us dic quin ha estat el meu moment lluminós de l’any. A la marató de Barcelona (que faig, com cada any, a la cua dels amateurs), Jonah Kipkemoi Chesum va ser el guanyador masculí. Però no havia de guanyar, perquè era una llebre. És a dir, era un dels atletes contractats a les curses per marcar el ritme del corredor favorit durant els primers 35 quilòmetres. Però el favorit es va retirar. I llavors ell, per aquelles coses, va decidir seguir. Va seguir i va guanyar. Mai havia fet una marató sencera. De fet, és un atleta paralímpic (de petit, en un incendi, es va cremar a la cara i al braç). Un diari va titular “Heroi per accident”. Un altre parlava de l’“entranyable història de l’atleta kenià”. A mi m’agrada veure’n les fotos. Tot i que entra mig tort, no sembla tan cansat com sorprès. Al dorsal hi posa “Pacer ” i el número 69. Ni tan sols el nom, esclar. Després, a les entrevistes, va dir que amb els 3.000 euros que cobrava per fer de llebre i els 10.000 euros per haver acabat el primer, compraria animals per muntar una granja. M’agradaria molt que ho hagués fet. I que, tot i la feinada que suposa ser ramader, seguís corrent i corrent.
