155 raons per desobeir la injustícia

Els que som d’aquí, com la germana de Manuel Valls, no veiem l’article 155 com una resposta repressiva de l’Estat a les nostres ànsies de ser lliures. La percepció és que no cal que ens portem malament perquè ens ho facin. Quan van carregar-se l’Estatut ja ens n’estaven aplicant una preqüela. Ens van tombar l’Estatut perquè els va sortir de la carn d’olla, de la mateixa manera que, un dia, ves per on, ens van tombar el decret de pobresa energètica que havia aprovat el Parlament per unanimitat (amb vots del PP i de Ciutadans inclosos).

La fractura definitiva entre Catalunya i Espanya (al marge de la independència, perquè et pots independitzar sense fractures i pots fracturar-te sense independitzar-te) no només l’han provocat els cops de porra; l’ha provocat, sobretot, la negació dels cops de porra. En Dastis dient que ens ho inventem. Els nostres fills hi eren i van veure com pegaven als seus avis. Això és letal.

I, paral·lelament, la trucada del rei a Volkswagen, per pressionar, no és que ens hagi fet veure que va nu, és que ens ha fet veure que duu roba interior de cuiro. Ja de cap manera ens podria representar, encara que fóssim monàrquics (ni tan sols a les que, com jo, reconeixeríem com a reina n’Elena de Borbó), perquè ha conspirat. No cal preguntar-se quines altres trucades ha fet i en quin to. No cal preguntar-se si entre els que ara ens demanen que tornem a la cleda n’hi ha algun.

Els resultats del 155 seran que moltes persones (no només periodistes o polítics) no obeiran. No obeiran bidells o jardiners o cuineres o senyores de la neteja. I no ho faran per la mateixa raó del 155. Hem vist que poden posar a la presó acusats de no res dos homes pacífics. Aquí, a Catalunya, els coneixem bé i sabem com es diuen els seus fills. De què serviria obeir l’Estat si fem el que fem fan el que volen amb nosaltres? Si els Jordis són a la presó, de què serveix obeir-los?