TOVALLONS NEGRES

Si allò que passa a Espanya no passés a Espanya...

Què estaríem dient si el que ha passat a les Corts espanyoles hagués passat al Parlament britànic?

“Jo soc molt fidel”, diu en Romaguera. Però en Romaguera mai de la vida ha tingut cap oferta. Seria diferent si ho digués en Brad Pitt. “A mi el meu fill em creu molt”, diu en Gatius. Però és que el fill d’en Gatius té set anys. Seria diferent si ho digués la infanta Helena d’en Froilà. Ho dic, això, pels que diuen “Jo soc molt demòcrata”. Depèn d’on treballin. El que té mèrit és ser demòcrata al Parlament espanyol.

Què estaríem dient si el que ha passat a les Corts espanyoles hagués passat al Parlament britànic? Si uns diputats escocesos –un d’ells, guanyador de les eleccions a Escòcia– sortissin un moment de la presó preventiva per anar a prometre el càrrec. Si els parlamentaris –excretant-se en Montesquieu– haguessin de decidir si se’ls suspèn i, per tant, estiguessin decidint, a la pràctica, si els vots de la majoria d’escocesos anaven a la paperera. I ho decidissin ara, no quan van convocar les eleccions, perquè esperaven que tenint els diputats a l’armari dels mals endreços (presó preventiva de més d’un any acusats de càrrecs inventats) no els votarien i llavors podrien dir: “Jo soc demòcrata”. Què diríem si al Parlament britànic un dels diputats de l’oposició hagués exclamat, mentre un d’ells jurava el càrrec: “Fuck you, scumbag!”. Si la realització de la càmera del Parlament no els enfoqués mentre juraven! Si s’hagués prohibit als periodistes fer fotos, vídeos i entrevistes!

Venim d’anys de franquisme en què la pàtria te la imposaven a cops, en què el català estava prohibit. I no se’n van sortir. Queda clara una cosa, veient l’espectacle de dimarts. Molts, molts, molts catalans no ens sentim espanyols, com no ens sentim italians, i voldríem veure Espanya com una aliada i no com una obligació similar al servei militar. Però sobretot queda clara també una altra cosa, que va allà mateix. Per a Albert Rivera i els seus, la majoria de catalans (els representats pels polítics empresonats) no som els seus compatriotes. Ens odia, i ho demostra amb uns tuits propis d’un adolescent amb el càrrec de capatàs.