08/11/2017

Amb vosaltres

2 min

Dissabte vaig estar amb la meva amiga Anna Simó i la seva família, abraçant-nos per si avui a Madrid se la quedessin, com es van quedar mig govern de Catalunya i com es van quedar els Jordis per aquell extravagant i fet a mida delicte de “sedició” (enfilar-se a dalt d’un cotxe de policia per dissoldre els manifestants pacífics). Aquell fet va tatuar-nos, de veritat, la por al cos, aquella por de la qual em parlava l’àvia, però també la sereníssima ràbia. Si dos homes que fan això poden anar a la presó, tots estem en perill. Ahir, dia de vaga, tu amb un megàfon podies ser denunciat pel mateix. Degoteig. Hi ha uns mestres acusats d’“incitació a l’odi” per haver parlat de l’1 d’octubre a classe. Un músic és a la presó per haver cantat contra els Borbons. Mentrestant, els corruptes del govern d’Espanya estan lliures, no surten ni a la tele, la infanta és innocent i el seu marit campa lliure. Honestos a la presó, corruptes parlant-nos de complir la llei.

Confio que l’Anna tornarà a casa i podrà, aquest vespre, agafar el seu nen. Confio, també, que tornaran Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet (quins dos cognoms increïbles, oi? Despulladet i Dimoniet) i Lluís Guinó. Pel que fa a la Carme Forcadell, la presidenta, voldria també pensar que la deixaran anar i que “l’admissió a tràmit de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica” no serà motiu perquè es quedi sense llibertat, perquè la trajectòria de la Carme, com a presidenta de l’ANC, ha sigut sempre i per damunt de qualsevol cosa la pau. Que una associació com l’ANC et porti a la presó, i una fundació com Nóos, al carrer, resulta porno del més dur. Penso en les frases venjatives dels de l’esquerra Danacol i Body Pump que hem sentit aquests dies: “No se pueden ir de rositas”. Perquè aquell mantra que repetien sobre “desobeir les lleis injustes” era en realitat un rap fet amb sintetitzador, un salconduit a la poltrona, una entrada guai a la Viquipèdia. Res més.

stats