Assumpte intern

EscriptoraVius a sota d’uns que es barallen tot el dia, tan tranquils que semblava que estaven. Primer són una murga, els fas callar picant amb el pal de l’escombra. Algú de la família et diu que s’ha de trucar a la policia, si es barallen. I tu dius que no, que és un assumpte intern. Els coneixes. Potser sí que ell beu una mica, però és que ella també. Quan beuen, tots dos se les tenen, però esclar, ell és més fort. Si les discussions no passen d’això, de discussions, val més no ficar-s’hi. Que s’arreglin, tu. Que no et despertin el nen. Això és el que t’importa.

Però vet aquí que un dia ella et diu que ell la maltracta. Hauries de denunciar-ho, però si ho denuncies et poses en un problema. Ell sabrà que has sigut tu. I llavors ja no et deixarà guardar la moto a la seva plaça de pàrquing. Val més que procuris no coincidir-hi a l’ascensor, amb ella. I vet aquí que un dia a ell li veus una esgarrapada a la cara. Ah, caram. L’hi deu haver fet ella. És que ella també, si la deixes anar... Li somrius amb complicitat, a ell. Ell també et somriu. Les dones, ja se sap. Quan s’enfaden treuen les urpes. Bon dia, bon dia. La moto bé?

Però una matinada, anant a treballar, te la trobes amb les maletes al carrer. “Va, dona, torna a casa”, li dius. Esclar que ella ho ha fet en un rampell, et dius. On podria anar? No volia marxar de veritat. El que ha de fer el marit és dur-la a sopar, que els gestos importen... Però vaja, ell és com és. I tampoc no es tracta, ara, de deixar que la dona se’n vagi, perquè si se’n va aquesta se’n voldrà anar la del tercer primera i la del segon segona...

Un dia de nit sents que la baralla ha pujat de to. I ella truca a casa teva plena de sang. I llavors ja és impossible fer-la fora. Amb tota la recança del món, perquè penses en la moto, ja no pots mirar cap a un altre cantó. Ell s’ha desbocat. Ja no és un assumpte intern.