TOVALLONS NEGRES

Calor covidesca

He anat a l'oficina bancària (tenia cita prèvia) i ha anat de poc que no em peguen

Amb l'arribada de la calor i les mosques, les cues al carrer, sota el sol inclement (quin goig que em fa posar aquest adjectiu), mantenint la distància de seguretat, són perilloses. Aquest dimecres he anat a l'oficina bancària (tenia cita prèvia) i ha anat de poc que no em peguen.

"Escolti, que hi ha cua, eh?", m'ha cridat una senyora. La pobra dona mantenia aquella lluita terrible que ens dona haver passat d'una certa edat: per una banda patia la foguerada solar, però per l'altra tenia pànic que se li colessin. "Psst! Jo soc l'últim, però m'espero aquí, eh? Soc jo, eh?", m'ha advertit un senyor amb veu de Darth Vader (per la combinació de mascareta i tabaquisme). L'home s'havia refugiat a sota de la marquesina de l'òptica, que hi havia una mica d'ombra, però, com la senyora, no hauria sobreviscut a la pèrdua del lloc que li pertocava. Les mascaretes de tothom es movien amunt i avall com la pell d'un gripau. Algunes es veien mig desfetes. Hi havia qui, de tant en tant, se la treia un momentet per respirar i deixar que el nas –pobres nassos nostres– adoptés l'aspecte precovid. "Aquesta mascareta fa pudor", deia una nena que, pobrissona, anava amb l'àvia a obrir una llibreta d'estalvis i s'estava liquant a poc a poc com un Cornetto. I com que era una mascareta d'aquestes senzilles que et donen als edificis públics, li ha passat el que sempre passa: que se li ha trencat la goma. "Doncs ara et poses l'estampada!", li ha cridat l'àvia amb les ulleres entelades. "He demanat cita prèvia", he dit jo davant del rebombori. I he picat a la porta –la tenien tancada perquè tothom vol entrar a fer cua a dins, amb l'aire condicionat– fins que m'ha vist una treballadora. Feia la cara que fa una monitora de menjador el dia que hi ha espinacs i panga. He sentit al clatell, com pedres, les mirades d'aquella pobra gent deshidratada i desoxigenada. "Segui aquí i no es mogui!", m'ha ordenat. I m'he assegut amb tots els que tenien cita prèvia, que rondinaven i es ventaven amb les llibretes i no tenien esma ni per robar caramels.