TOVALLONS NEGRES

Com convertir-ho en un judici polític

Que preguntin pels tuits vol dir que busquen, busquen desesperadament aquesta "violència"

Poden sortir tots sis mil 'piolins' a dir que els “escuts humans” van escopir als seus escuts antiavalots. Que no em diguin que en un judici els testimonis no poden mentir, perquè estem en un judici en què la majoria de testimonis són polítics o estan polititzats. Però el judici és per rebel·lió. I la rebel·lió és una actuació violenta, planificada, amb principi i fi, contra els poders de l’estat, que no té res a veure amb un, tres o mil episodis de violència aïllats duts a terme per manifestants. Jordi Cuixart pot haver convocat a aquella manifestació, podem estar parlant de cotxes destrossats, però no de rebel·lió. I això és el que va dir el tribunal alemany.

Que els advocats de l’Estat i la Fiscalia preguntin als acusats pels tuits que van fer (“los tuiters que usted lanzó”) convocant a manifestacions, vol dir que no tenen res més. ¿Li preguntaries a un acusat d’assassinat per què va mirar el preu d’un llibre d’Agatha Christie si tens un ganivet ensangonat amb les seves empremtes dactilars? No, esclar, li preguntaràs pel ganivet. Perquè, llavors, si ha mirat el preu d’un llibre d’Agatha Christie serà del tot irrellevant. Però, de la mateixa manera que una entrevista es redueix als límits mentals de l’entrevistador, un interrogatori es redueix als límits mentals del fiscal i l’advocat de l’Estat. Si et pregunten per uns tuits, et veus justificant per què vas escriure “No caiguem en provocacions violentes”. Justificant això.

Que preguntin pels tuits vol dir que busquen, busquen desesperadament aquesta "violència" en lloc de senzillament comprovar si hi és o no hi és. Per tant, la conclusió és clara. Amb tot el que hi ha, que no és res, els haurien d’absoldre. Si malgrat no haver-hi res no els absolen, s’inventen “conspiracions” per a la rebel·lió i els condemnen, llavors sí, llavors hauran convertit aquest judici en un judici polític.