30/10/2017

Coses a fer

2 min

Ignoro a hores d’ara què fan i què no fan els membres del govern de Catalunya. Ignoro si som una República del tot o en part o si ho serem. Però em llevo i miro al cel i penso que el rei Felip, posat pel seu pare, posat per Franco, és una mica més lluny del damunt del meu cap. La ciutat està com sempre o no ben bé com sempre. Tots ens mirem més. Les nostres boques s’estan acostumant a les ganyotes simpàtiques o amoïnades.

No sé si el Govern pot fer lleis o no en pot fer cap. No sé si això de la República és una qüestió de fe o de perseverança. En tot cas, si depengués de mi, us dic què faria.

Tots estem d’acord, diria, que mantenir obert el CIE és una vergonya. El tenim a Barcelona i l’alcaldessa ens va prometre que el tancaria, però no ha pogut, perquè no depèn d’ella sinó del govern d’Espanya. Va tancar-lo uns dies aprofitant un defecte de forma (quan no tenim lleis, tots tirem mà de l’astúcia) però la cosa no va durar. ¿No estaria bé que el tanquéssim? ¿Que féssim una llei per tancar-lo per sempre? De la mateixa manera, els refugiats eren una altra de les fites de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona, però, també, com sempre, no hi han pogut fer res, perquè mana el govern espanyol. Amb la culpa lògica, l’Ajuntament va instal·lar un “comptador de morts del Mediterrani”. No l’he anat a veure. Allà deu ser, comptant. Però ¿no seria fantàstic que, com que tenim lloc, poguéssim fer venir algunes de les famílies que malviuen en campaments, amb nens menjant a terra, com gossos, sense escolaritzar i sense abrigar? ¿I no seria fantàstic tornar a escriure la llei de pobresa energètica que va tombar el Tribunal Constitucional, ara que ve l’hivern?

Seria fantàstic que la República tingués en compte que al nostre voltant tot s’esfondra mentre els amos del reialme s’ho miren sense cap emoció als ulls. Perquè per a ells ja està bé que tot segueixi igual, igual, igual que sempre.

stats