TOVALLONS NEGRES

Creant problemes (de què em sona?)

L’historial de Manuel Valls amb les expulsions de gitanos a França és prou conegut per tothom

El programa electoral de Manuel Valls, l’home que, com la marquesa, ha estat enviat a aquestes terres de missió per salvar-nos de nosaltres mateixos, conté diverses propostes emocionants. Per exemple, que els premis Grammy es concedeixin a Barcelona, que és un desig noble i urgent de la població, àvida de fer d’amfitriona del que sigui sempre que la murga del català no hi tingui cap presència. També el trasllat del Parlament a la plaça de les Glòries (gran idea, per prendre-li tota la història), que serviria per satisfer les ganes d’obres dels barcelonins, ara que acabarem la Sagrada Família. I la creació d’una Oficina d’Assumptes del Poble Gitano.

L’historial de Manuel Valls amb les expulsions de gitanos a França, quan era ministre de l'Interior, és prou conegut per tothom, i els seus assessors saben que li pot fer mal a l’hora d’esgarrapar votants dels comuns i dels socialistes (amb un vot 'antiindepe' no en té prou). És per això que, un cop aterrat, li van fer fer una assignatura a Esade anomenada 'Processos migratoris i geografia urbana' (un trimestre, tres hores setmanals). També l’han enviat a fotografiar-se amb els gitanos de la Mina (que no és Barcelona) a peu dret al carrer i rient, no pas asseguts en una taula i parlant. Eren, doncs, 'uns gitanos que reien'. Crear una Oficina d’Assumptes del Poble Gitano és com crear una Oficina d’Assumptes del Poble Francès. Per a què? Per demostrar que la necessitem? Per crear un problema? Els gitanos de Barcelona no només són gitanos. Són, com tothom, pares, professionals, gais o heteros, autònoms, precaris, músics, llogaters o usuaris del metro. Tots els problemes que puguin tenir, excepte un, no venen derivats de ser gitanos, sinó de ser ciutadans. I aquest un, esclar, és l’obsessió que aquest alcaldable nouvingut sembla tenir-hi.