Publicitat
Publicitat

TOVALLONSNEGRES

És dura la vida del paradista en campanya

No entenc aquesta febre que els agafa als polítics pels mercats en campanya

Llegeixo uns tuits que expliquen que el líder Xavier García Albiol s’ha abandonat a les activitats pròpies d’un cap de llista i ja s’ha passejat pel primer mercat (amb els fotògrafs que fa al cas). No entenc aquesta febre que els agafa pels mercats en campanya. Aquest interès sobtat que demostren pels fruits del mar i de la terra (en pregunten les característiques del tot dominats per la meravella) també el podrien demostrar, en un súper qualsevol, per exemple, pels tubs de pasta de dents i els bastonets de les orelles.

Hi ha qui ha piulat que en aquesta tournée en García Albiol duia un treballador uns metres endavant que anava pagant diners als paradistes perquè, quan ell arribés, li regalessin productes. No m’ho crec. I no m’ho crec per una raó: cap dels nostres polítics està tan desesperat per haver-se de portar les ploraneres a l’enterrament. La majoria de venedors, espontàniament, ja donen als clients que si un bastonet de pa per al nen, que si una llenqueta de pernil dolç, que si un retalló de formatge perquè el tastin. Segur que en García Albiol no és menys que nosaltres.

Ara bé, si aquesta fantasia que per un moment ens hem imaginat (portar un senyor perquè pagui els regals que et faran) esdevingués certa, no em vull imaginar la campanya que ens espera. Me’ls imagino a tots visitant un coffee shop d’Amsterdam, amb el mateix camarlenc al davant pagant-los unes pipadetes de porro. I me’ls imagino, després, fent un tomb pel Barri Vermell, on els regalarien un massatge. Me’ls imagino entrant en un bingo i rebent dos cartronets i un cubata que, espontàniament, una amable venedora els regalaria. I me’ls imagino entrant en un basar xinès on els amos, si bé els perseguirien pels passadissos com fan sempre per evitar robatoris (amb segons qui no se sap mai), també els acabarien regalant unes crocs.

Riure, malgrat tot

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT