TOVALLONS NEGRES

Ella té molt poder

Imagineu el 'Manifest Comunista' dit per la sensual veu

Sento a la ràdio l’anunci de l’Ajuntament de Barcelona basat, diria, en la cançó Gitana hechicera, que va cantar Peret a la cloenda dels Jocs Olímpics del 92. Una veu femenina, mig sensual, mig desmenjada, em penso que sense ganes xiuxiueja amb transcendència: “Ella... té... molt... poder...” Una veu d’aquelles, avorrides, d’anunci de colònia. Llavors se sent un infant que diu: “Poder!” I algú pica de mans. La veu sensual, desmenjada, sense ganes segueix dient: “La veïna que ajuda és el seu poder, tot anirà bé, fem que passi...”

El to que fa em recorda aquella mena de cantants que fan versions de cançons de les de tota la vida amb sensualitat. Aquella manera de fer de Carla Bruni, que mai serà la manera de fer de Marilyn Monroe. T’agafen el Come togheter, l' Smells like teen spirit o el Yellow submarine i t’ho transformen en una mena de bullit sensual i, per al meu gust, molt còmic. Qualsevol frase, qualsevol, de la història de la humanitat, si la dius en el to de l’actriu de l’anunci, es torna molt divertida. Imagineu l'“He tingut un somni...”, de Luther King, dit d’aquesta manera. O imagineu el Manifest comunista dit per la sensual veu: “Un fantasma recorre Europa...” I qualsevol de les cites de Josep Pla? “El llamàntol vol suquet” (cita que m’he inventat, però que podria ser certa). I la de Jane Goodall? “El més gran perill que ens depara el futur és l’apatia”. Si la dius amb aquesta apatia es torna cursi. Agafeu altres cançons de Peret, com ara Borriquito como tú i digueu-la amb aquest to. “Borriquito... como... tú... que... no... sabes... ni... la... u...”, i poseu-li una veu infantil que vagi dient, de tant en tant: “Tururú...!”