11/05/2018

Estimats pares guàrdies civils

2 min

EscriptoraEl jutge diu que “arxiva” la denúncia contra cinc dels nou professors “investigats” del vostre institut, a Sant Andreu de la Barca (però l’insensat Albert Rivera ja es va encarregar de condemnar-los abans d’hora). En queden quatre, als quals s’acusa d’humiliar els vostres fills després de l’1 d’octubre.

Segons llegim, una professora dels que denuncieu “va preguntar en una aula «Qui és fill de guàrdia civil?»”. Començo per aquí, perquè això ja em costa de creure. Una mestra d’institut sap a què es dediquen els pares dels alumnes. No ho ha de preguntar. En tot cas, si jo penso que un mestre, o un monitor de menjador, ha humiliat el meu fill, el més normal és primer parlar amb els implicats i, si cal, amb la direcció. La raó és senzilla. Hem de pensar que els nostres fills podrien mentir o exagerar. I que nosaltres podem estar predisposats contra el mestre. El mestre que denuncieu és el mateix que us va explicar a la reunió que el vostre fill no para de xerrar a classe i que si s'hi esforcés aniria millor en matemàtiques. Aquest mestre, el dia dos, com tothom que odia la violència, estava afectat. Potser el vostre fill també. Dir que “la policia va ser molt bèstia” és descriure la realitat. Entenc que com a col·lectiu us afectés. Si haguessin sigut els escriptors els que van pegar a la gent, jo també estaria afectada. Però hauria sigut la primera a dir-li a ma filla que ho condemnava! Jo crec que l'“¡A por ellos!” (entenent que “ellos” som nosaltres) també va humiliar els fills de Roger Español, aquest home que va perdre un ull, no?

Acabo amb una consideració que sempre em faig a propòsit de la vostra feina. La idea aquesta de viure en una caserna. Jo trobaria molt més sa que els vostres fills (i vosaltres, esclar) poguessin viure en blocs de pisos normals, barrejats amb els fills dels forners, dels paletes i dels mestres. Que són els fills dels que van rebre l’1 d’octubre.

stats