TOVALLONS NEGRES

Estimats treballadors no essencials

Parlen com si no hi hagués cambrers en aquest anar a fer canyes amb els amics

El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha dit que "s'hauria de poder tornar a les aules abans de Sant Joan” i, per tant, acabar el curs “de manera presencial”. Però, pel que sembla, el desconfinament (progressiu) podria arribar abans: el vint-i-sis d’abril, tot i que la Generalitat s’hi oposa. Si es produís, alguns treballadors “no essencials” anirien a treballar. I llavors, què farien amb els nens? No els podrien dur als avis (si els tinguessin) o amb la cangur, ni tampoc amb ells.

D’altra banda, els que més estan patint, esclar, els de l’epígraf “hostaleria i espectacles”, que no poden fer teletreball, no podrien treballar com per exemple sí que podrien els de la construcció. No es podria fer teatre, suposo, ni concerts, ni un Sant Jordi, ni menús del dia, ni copes, ni balls, ni festes. Hi ha molta gent d’aquest sector que haurà vist canviar la seva vida sense que ningú els ajudi, sense que ningú els agraeixi els serveis prestats, sense que els donin cap ajuda ni, a hores d’ara, ja, cap micròfon. “Que ningú es pensi que podrà anar a fer canyes amb els amics”, va dir algú del govern, explicant el desconfinament, com renyant-nos abans d’hora, com suposant que això d’anar a fer canyes amb els amics és una cosa supèrflua i banal de la qual ens haurem d’estar. Ja ens n’estarem. Però és que parlen com si no hi hagués cambrers en aquest anar a fer canyes amb els amics, com si no hi hagués distribuïdors i elaboradors de vi, cuiners, netejadors, transportistes, bugaders, fabricants de vidre, floristes, tots ells amb família. “Abans que la feina és la salut”, diuen. I esclar que sí. Però és que molts d’aquests autònoms se l'hi deixaran, la salut, quan faci dos mesos que no ingressen.