L’excusa dels nens

A les tertúlies hi ha dos corrents de pensament: els que diuen que “hi ha adults que fan servir la necessitat de sortir dels nens com a excusa”, perquè el que volen és sortir ells (i els nens, en aquest cas, serien una mena de nous gossos, que també els traiem amb motius espuris) i els que diuen que als nens el que els agrada és sortir a fer coses amb els amics i que passejar amb els grans els resulta una murga.

Tenen raó. Anar a treure el gos és una meravellosa excusa per fer quatre passes, esclar, que és el que passava abans del virus, de fet. ¿O és que no li heu dit mai a un avi: “El gos et serveix d’excusa per moure’t”? I anar a comprar el diari o el pa també. I treure els nens o anar a l’hort urbà, esclar. I també tenen raó quan diuen que als nens (a alguns) anar a passejar amb grans els resulta una murga, sí. Però és que també els resulta una murga (a molts d’ells) fer educació física i fer piscina i fer multiesport. Els fa (feia) un fàstic infinit haver de córrer pel pati. A mi també me’n feia, de petita. Tampoc m’interessaven les bledes, ni li veia la gràcia a aprendre un idioma. El que estem dient no és que els nens vulguin o no vulguin sortir. No es tracta de lloar tertulianament “la seva gran capacitat d’adaptació i la lliçó que ens donen”. No es tracta del que vulguin. Es tracta de pensar que són mamífers i tenen dues cames que han de fer servir de la mateixa manera que estem procurant que no deixin de fer servir el cervell. ¿Poden estar-se cinc setmanes sense fer servir el cervell? Poden, però no ho volem. ¿Poden estar-se cinc setmanes sense fer servir les cames? Poden, però no hauríem de voler. No es poden estar cinc setmanes sense que els toqui el sol. I ordenar-ho i gestionar-ho perquè ho puguin fer, primer de tot, els que no tenen terrassa o jardí no em sembla pas tan difícil, ni tan sols per a un militar. Es tracta, potser, de no fer tan llargues les rodes de premsa.