06/12/2018

Felicitats

2 min

Celebren, algunes persones, l’aniversari de la Constitució espanyola. La que diu que tots els espanyols tenim dret a un habitatge digne, a una justícia imparcial i a expressar les nostres idees polítiques i portar-les a la pràctica mentre siguin naturalment democràtiques. I la celebren perquè quan es va votar ells no tenien res a perdre, tot guanyat. Es votava entre continuar amb el franquisme o potser obrir-se una mica al règim que el franquisme havia pactat. El meu avi sempre m’explicava que, després d’aquesta votació, la policia franquista els va retenir. “Ya no nos podéis torturar”, els va dir ell. I els policies –que són els mateixos d’avui– li van contestar: “¿Ah no?” El meu avi, com jo, pecava d’ingenu. La Constitució va col·locar el rei Joan Carles I (li deien “el supositori”, llavors) i tots els càrrecs franquistes. No va condemnar aquells homes que, després de guanyar la guerra, van rapar els cabells de la meva àvia i, després de donar-li oli de fetge de bacallà, perquè es cagués, la van passejar en roba interior dalt d’un carro pel poble.

Celebres la Constitució quan tu no hi tens res a perdre, perquè entres dintre dels paràmetres acceptats: ets espanyol, no ets català, no ets separatista, no ets gai. Dir que “con Franco vivíamos mejor” quan ets un senyor castellà, heterosexual, amb feina, amb senyora i fills no és el mateix que dir-ho quan ets una senyora catalanoparlant, lesbiana, sense feina.

Es parla molt aquests dies sobre si els votants de Vox són o no són de veritat feixistes. Fem-ne una prova. ¿Un votant de Vox accepta (paraula terrible, per cert) homosexuals, lesbianes, musulmans o catalans? D’acord. ¿Accepta que els seus fills siguin homosexuals, lesbianes o musulmans? ¿Accepta que es casin amb catalans? Aquesta és la qüestió. Per part meva, la Constitució diu que tenim dret a un habitatge digne. I un habitatge digne és un habitatge amb calefacció i nevera plena. Punt.

stats