TOVALLONSNEGRES

Fer un Pedro

El populatxo va al col·legi amb ganes de votar els monàrquics, però veu un llaç groc i alguna cosa li passa per la ment que l’obliga a canviar el vot

Els del 155, des de les carpes caríssimes i les fotos com d’anunci de bífidus actiu, aixequen el dit per demanar al profe que prohibeixi tot allò que podria recordar que aquestes eleccions no són “normals” ni “amb garanties”. Primer, els llacets grocs dels apoderats de les meses electorals, en suport als presos polítics. Perquè, com tothom sap, el populatxo va al col·legi electoral amb ganes de votar els monàrquics, però veu un llaç groc i alguna cosa li passa per la ment que l’obliga a canviar el vot i donar-lo al bloc republicà. Després, també han prohibit la il·luminació groga de les fonts de la ciutat. Després, que els locutors de TV3 i Catalunya Ràdio parlin de “presos polítics”. Després, que uns avis amb bufandes grogues vagin a veure la passejada electoral d’en Rajoy. Suposo que ja han avisat Elton John que si canta Yellow brick road el poden acusar de tumultuari.

D’aquesta manera d’actuar se’n diu “fer un Pedro”. Poses en marxa la propaganda: els semàfors verds i els semàfors vermells, els editorials a favor i en contra, els tuits i els retuits, les entrevistes entranyables, les enquestes favorables i les desfavorables, els titulars llepons i els titulars ofensius, les fotos afavoridores i les fotos no afavoridores... I així el populatxo comprèn que el que és bo és votar la Susana Díaz i el que és satànic és votar en Pedro Sánchez. El despotisme il·lustrat tertulià, basant-se en tota la maquinària esmentada, dona per guanyadora la Susana Díaz. I llavors, contra tot pronòstic (pronòstic d’ells), guanya el mal, perquè el populatxo no és idiota del tot i no combrega amb rodes de molí, ni tan sols amb pinya en almívar. (Empassar és una cosa que t’ha de venir de gust, ho dic per experiència.)

Prohibir els llaços primer, i després les fonts, i després les bufandes, només fa que cada cop més, a les ciutats i els pobles, el populatxo es vesteixi de groc i no pari de fixar-se en les coses grogues del seu voltant. Prohibir el groc en plena tardor és un mal negoci. La natura també va amb nosaltres.

Etiquetes