TOVALLONS NEGRES

Greta Thunberg contra Miquel Buch

No sé si deuen fer-ho sempre, això d’anar a les botigues a demanar bosses (per les retallades)

Els Mossos desallotjaven Ka la Kastanya, una casa ocupada del barri de Gràcia, a Barcelona. Twitter es va omplir de vídeos i a tots hi sortia una botiga de carn ecològica (extraordinària) que hi ha al costat: Casa Cerdanya.

Vaig trucar a l’Andreas, el carnisser (en soc amiga i clienta), i li vaig dir allò que es diu: “Ja t’has vist? Surts per tot arreu!” I llavors, ell em va explicar com havia anat la tarda. Vet aquí que, després de les primeres detencions, va entrar un mosso d’esquadra a la botiga. No volia comprar carpaccio sense intermediaris; volia que li deixessin bosses de plàstic (diu el meu amic que potser per desar-hi material requisat). No sé si deuen fer-ho sempre, això d’anar a les botigues a demanar bosses (per culpa de les retallades), o si és que en tenen unes de preparades i aquell dia se’ls havien acabat. “Teniu bosses de plàstic?”, va demanar, doncs, l’agent. I llavors, la dependenta, tota esporuguida, va contestar: “No”. Ell se la va mirar incrèdul. S’estava resistint a l’autoritat? Com podia ser que no en tinguessin? On posaven el tall rodó? Llavors, la noia li va dir: “És que som una botiga ecològica i no fem servir bosses de plàstic. Només en tenim de paper. I la majoria de clients en porten de reciclables...” No va tenir temps d’explicar-li que les vaques que tenen a l’explotació familiar pasturen en llibertat pel Cadí, perquè l’home se’n va anar. Potser a una altra botiga no ecològica.

Ja entenc que si hom requisa, per exemple, haixix, el plàstic ofereix un hermetisme que fa que l’aroma es conservi millor. Però Greta Thunberg ens ho adverteix cada dia: el clima no pot esperar. Proposo una campanya institucional protagonitzada pels Mossos. “Jo requiso, jo reciclo”. O “Perquè creixi l’herba, vigilo on deso l’herba”.