Haurien de ser lliures i ho saben

EscriptoraLa idea que ja tenen em sembla que és aquesta. Comencen el judici l’1 d’octubre. És la manera de fer-te entendre a tu, que vas votar, i a tu, que vas aplaudir les garrotades, i a tu, que ni les vas aplaudir ni les vas censurar, perquè miraves cap a un altre cantó, que cal un escarment simbòlic. Cal que aquell dia, l’aniversari de l’1 d’octubre, estiguem ben ocupats i no commemorem res, perquè aquell dia, amb les urnes, els joves i els vells al carrer, l’esperança intacta, encara, no el podran perdonar mai.

Llavors ens els condemnen. No poden no condemnar-nos-els. Continuen parlant de la violència que no hi va haver i els acusen de sedició, no de rebel·lió. És igual, totes dues acusacions són mentida. Els acusen d’això i fan servir els mateixos arguments absurds que estan fent servir ara: que hi va “haver” violència. Per fer això primer han celebrat (fem servir aquesta paraula en els dos sentits possibles) el judici de la baralla entre civils i guàrdies civils al bar d’Altsasua. Ha servit de banc de proves. Els acusaven de “terrorisme” i en el judici això no s’ha acceptat. Tranquils tots! A canvi, han fet servir el “delicte d’odi” com els ha donat la gana per agreujar la pena. Els membres de la baralla que no eren guàrdies civils van a la presó per moltíssims anys. Una dècada.

I també condemnen els nostres presos polítics. Com als civils d’Altsasua, a una pena inferior a la que es demanava, però, com a ells, a moltíssims anys. Però no ignoren que el Tribunal Europeu de Drets Humans dirà que no tenen raó. Trigarà, esclar, però dirà que no tenen raó. De fet, saben que qualsevol tribunal ordinari europeu deixaria avui mateix lliures tots aquests presos. I llavors, què faran malgrat que en Rubalcaba ja va dir que “Espanya pagarà el preu que n’hagi de pagar” (és a dir: el descrèdit democràtic a canvi de la unitat fictícia)? Doncs m’imagino una jugada. Se’ls indulta a ells i s’indulta el cunyat del rei. Tot a la vegada. Els innocents i el culpable.