21/04/2020

Il·lusió màxima adolescent

2 min

Hi ha un crit de joia que se sent a tots els balcons per damunt del Resistiré cantat pels senyors orfes de karaoke. Es tracta dels joves de fins a 14 anys, que no se’n saben avenir, de la sort que els ha tocat, i difonen la bona nova: “A partir del 26 podrem anar al súper, a la farmàcia o a comprar el diari amb un dels nostres progenitors!” Ah, i segons s'ha anunciat a última hora, sembla que també podran sortir a passejar, però encara no sabem amb quines condicions. Jo diria que no estaven tan il·lusionats des que els vam obligar a fer equacions tota la tarda per, amb ulterioritat, anar a visitar la tieta Pura i sopar bledes. Realment, anar a fer cua al súper amb nosaltres per aconseguir paper de vàter i/o llevat és il·lusionant. Esclar que quan portes més d’un mes confinat fins i tot baixar les escombraries és tan emocionant que et faries youtuber per explicar-ho.

La ministra portaveu s’ha referit, esclar, als de més de 14 anys. I vet aquí que ens ha dit –no hi havíem parat esment, tot i el BOE– que aquests ja podien sortir. Casum tot. I com és que tots aquests dies, doncs, no ho han fet? Diu la senyora que aquests ja “poden” anar a comprar el diari o el paper de vàter (el paper de vàter no ho ha dit, ha dit “anar al súper”) tots sols. Sí. I els de 14 també. I els de tretze i els de dotze. Van sols a l’institut.

La ministra ha explicat també que no hi ha límit a l’hora de fer tots aquests apassionants encàrrecs. S’hi poden estar una hora, com solien, però és que resulta que nosaltres no. NO podem, perquè no està permès, fer marrada per anar a comprar el pa. Ja veurem què anuncien demà. Però tot plegat em sembla un menyspreu tan gros per al lema “mens sana in corpore sano” que em sembla que aviat l’haurem de rebatejar per “mens sana in corpore insepulto”. Perdoneu si us he fet mal. És que jo, a hores d’ara, també envejo tant els gossos que veig un fanal i em venen ganes de miccionar.

stats