Els ‘indepes’ es posen en forma

Després de les 50 flexions i l’autopuniment amb silici que m’he aplicat avui com a penitència per ser independentista i creure en la República, després de prometre que no beuré gens d’alcohol ni fornicaré en les properes quatre hores en senyal de dol, ja em veig en disposició de dir alguna cosa que no sigui gaire trista sobre les properes eleccions. Que consti, per cert, que jo també vull que surtin els presos polítics per donar-los explicacions de genolls a l’Ada Colau i en Miquel Iceta, asseguts en un tron de la Superilla (amb una foto de la Letícia, al darrere, amb aquell estilisme tan mono que li ha copiat l’Ana Pastor).

“¿No estàveu preparats per a la violència de l’Estat?”, et pregunten. I afegeixen: “Doncs llavors és que sou uns ingenus. ¿Us pensàveu que l’Estat no s’havia de defensar?”

Reconec que jo no. Jo no n’estava, de preparada, per a la violència de l’Estat. Ni en somnis m’imaginava les hòsties de l’1 d’octubre. I em sembla que la majoria de gent que va anar a votar o a protegir escoles no s’ho imaginava. Jo no m’imaginava que l’1 d’octubre un home perdria un ull. Per descomptat que no m’imaginava que dos activistes com Jordi Cuixart i Jordi Sànchez anirien a la presó (presó preventiva, sense possibilitat de defensar-se) per haver dissolt una mani pacífica dalt d’un cotxe de policia. Ni m’imaginava que mig Govern estaria també tancat, acusat a més anys que els presumptes violadors de la noia dels Sanfermines. Però potser soc només jo.

Admetem, doncs, que el govern català havia d’estar preparat per a aquesta violència, perquè no és ingenu com jo. Per al que em sembla que no estava preparat, i em reconforta, és per respondre a la violència amb violència. No estava preparat per, si disparaven el dia de la proclamació, ordenar disparar. I me n’alegro. I ara continuo amb les flexions.