'Ispinyi is divirsitit'

Em sembla una magnífica idea aquesta del govern espanyol de fer un vídeo on tot d’empresaris i artistes diguin que Espanya és democràtica, de cara a “contrarestar la propaganda independentista”. Són uns diners ben gastats, ara que comença un judici on s’acusa activistes i polítics de crims que comporten una violència que ningú no ha vist. Recordem, a més a més, que la justícia espanyola ha adquirit prestigi mundial per judicis com el d’Altsasu o la Manada. Carles Puigdemont pot fer conferències a tot Europa, lliure, excepte a Espanya. Això sí que és real.

Al vídeo hi surt la Isabel Coixet, però, per l’estil de les imatges, diria que no l’ha rodat ella. Coincideix, aquest llançament, amb una notícia que ens afecta: “El local de Madrid que TV3 havia reservat per als periodistes desplaçats per al judici no els vol atendre en saber qui són”. Com diuen a la gravació pagada pel ministeri d’Afers Exteriors: “España es diversidad, tenemos distintas lenguas, distintas culturas...” ('Ay, qué risa, tía Felisa'.)

Trobo que aquest sistema del videoart s’hauria d’aplicar en altres àmbits de la vida polèmica. Si els espectadors diuen "Enrique Iglesias desafina", Enrique Iglesias pot cantar, per demostrar que no desafina, però això té un risc evident: que desafini. Per tant, el millor que pot fer és un vídeo on tot de gent expliqui que afina, que és al rànquing de músics que més afinen. I el mateix a casa. Si la nostra parella diu que ronquem podem demostrar que dormim com angelets allitant-nos-hi. Però això té un risc. Que ens gravi dormint i resulti que té raó. Per contrarestar la propaganda i les 'fake news' de la nostra parella el millor és fer un vídeo, on tots els col·leguis de la feina diran que som de les persones que menys ronquen al món, que al rànquing de no roncadors sortim a dalt de tot. Manel, baixa.