Els judicis

EscriptoraAl diari 'El Confidencial' ens fan saber que s’emetrà en directe el senyal televisiu dels judicis als presos polítics catalans. Convé repetir que se’ls acusa d’un delicte fals (implica “l’ús de les armes i la violència”) i la feina dels acusadors serà, doncs, com ja ha fet el jutge Llarena, reinventar, amb un parell de pebrots, el terme 'violència', davant dels periodistes estrangers. Seran els periodistes estrangers els que hauran d’escriure sobre les apreciacions del jutge Llarena, que afirma i escriu que la manifestació pacífica davant la conselleria d’Economia va ser “equivalent a una presa d’ostatges amb trets a l’aire”. 'El Confidencial' deia (tradueixo): “És possible, fins i tot hi ha fonts que ho consideren probable, que al llarg de la vista es produeixin moments de tensió (utilització dels idiomes per part dels encausats, negativa a reconèixer la legitimitat del tribunal, expressió de consignes...) però es mantindrà el senyal institucional”. Com veieu, tenen una particular idea del que és la 'tensió' (utilitzar la pròpia llengua).

La tertulianada ja comença amb un clam nou i sempre que la tertulianada comença amb un clam nou és que les clavegueres treballen. “És que una cosa són els Jordis i l’altra la resta d’encausats”, diuen ara. Ah, caram. Fins fa dos dies no era així. Fins fa dos dies, els Jordis eren violents perquè van pujar a un cotxe. Ja ho captem. Per donar un aire de legitimitat a la farsa es tracta de no declarar-los culpables a tots. Absoldre els Jordis, per exemple, però condemnar a diverses penes (la més alta a Oriol Junqueras) els polítics. Així, divideixes. I, llavors, es tracta de parlar de l’indult. Si l’accepten, són traïdors. Si no l’accepten, condemnen els seus fills a l’orfandat. PP i PSOE van a l'una, ja hem vist que li acaben de donar un càrrec a Soraya Sáez de Santamaría. Els secrets inconfessables uneixen més que l’amor. La qüestió és, mentrestant, què farà –què farem– això que en diuen “el poble”.