20/07/2018

El Llarenillo de Tormes

2 min

EscriptoraA propòsit de la retirada de les euroordres contra els polítics catalans a l’exili, els tuitaires, sempre amatents, recuperen tot d’articles antics que benparlen de “l’estratègia” (en podríem dir “picaresca”) del jutge Llarena. I és per això que he llegit un escrit de José Antonio Zarzalejos a 'El Periódico' que es titula “Pablo Llarena, presidente”. No m’entretinc en la idea de la jugada mestra ('el mester de jugadía', n’hauríem de dir) perquè tots els articles van en la mateixa direcció. M’entretinc en aquest paràgraf: “No elevemos la anécdota a categoría, pero en un círculo intelectual restringido de Madrid, discreto pero muy influyente, una persona de enorme relevancia social y política sentenció que «En España tenemos, sí, un presidente, pero no es el del Gobierno, y se llama Pablo Llarena». Los asistentes –pocos y escogidos– esbozaron una sonrisa pero ninguno contradijo la afirmación”.

No sabem qui és aquesta persona d’enorme rellevància social i política. El rei? Un expresident? Qui són els altres, els pocs i escollits, entre els quals l’articulista? Amos de diari? Nobles? Totes dues coses? Tampoc ho sabem, però sí que sabem que estan d’acord amb “l’influent”. Així doncs, ¿en Llarena potser també ho sabia, això que deien d’ell els rellevants? Ells consideraven que feia el que no feia el president del govern d’Espanya. ¿Hi parlaven, li donaven les gràcies, li preguntaven com s’ho manegaria? Si la causa contra els presos polítics i els exiliats hagués estat lògica (si haguessin robat, assassinat, disparat trets a l’aire), en Llarena no hauria hagut d’actuar com un 'pícaro', sinó només com un jutge. Es tractaria d’aplicar la llei. Però en aquest cas, com que no n’hi havia, de cas, es tractava d’inventar. I és per això que els rellevants consideraven Llarena president. És a dir: un polític. Aquest article, aquesta reunió, significa només una cosa: a Espanya –quan cal– no hi ha separació de poders.

stats