Nens en gàbies

EscriptoraEls nazis se’n van adonar de seguida: era una murga, això de prendre els fills a les mares quan baixaven dels vagons de la mort. Xisclaven, es debatien, es deixaven disparar, els era tot igual perquè no volien que els prenguessin els seus petits trossets de carn. Per això, de seguida van canviar la tàctica. Era més pràctic enganyar-les. “Ara els nens aniran al barracó que és l’escola i de seguida tornaran”, els deien, per exemple. Prendre els fills a les mares. Les femelles humanes fan com les femelles de gat o les femelles de goril·la quan els prenen els bebès. Es tornen boges. Franco també ho va fer amb les vídues republicanes (no sé si a Arlington hi ha precedents, d’això). Com que hi havia el perill que transmetessin als nens el “gen roig”, els eren arrabassats i tancats en orfenats tenebrosos. Les mares havien d’escriure una carta a la institució suplicant.

Donald Trump ho fa sense dissimular, perquè del que es tracta és d’escarmentar. S’ha de veure bé per la tele. Pren els fills a les immigrants que travessen la frontera i els tanca en gàbies. Aviat –no sé si us sonarà la manera– començaran a dir que la culpa és d’elles, que s’ho han buscat, que s’han saltat la llei. El dolor físic a les vísceres d’aquestes mares que veuen els seus fills en gàbies, lluny d’elles, sense entendre encara què ha passat i que al món, de veritat, de veritat, de veritat hi ha gent dolenta. Hem arribat a inventar coses meravelloses, hem perdut el temps ideant els coberts, els plats, els llapis i els papers, la roba, l’aire condicionat i la música, els cotxes i els coets per arribar aquí. A tancar animals i persones en gàbies per adequar el món a les lleis absurdes, malaltes, de quatre sonats que prenen el te junts. Recordo Maria Àngels Feliu, la farmacèutica segrestada d’Olot. Al judici va dir que perdonava els seus botxins, perquè ella sabia què era que et separessin dels fills i no els desitjava el mateix.