No és tard per diumenge

EscriptoraEn una entrevista a La Xarxa, el portaveu adjunt dels socialistes al Parlament, Ferran Pedret, diu: "Algú haurà d'admetre errors en els últims mesos. Si pretenem que hi hagi vencedors i vençuts, això farà un pet com un aglà".

Però ja ha fet un pet com un aglà. Perquè hi ha gent des de fa mig any en presó preventiva acusada de delictes que impliquen una violència que mai va existir. I com a conseqüència d’això, hi ha companys seus que han fugit a Europa. I aquests, els que són a Europa, estan lliures. Ja ha fet un pet com un aglà des del moment que s’acusa de “delicte d’odi” (quina vergonya fer servir aquesta acusació pensada per a col·lectius discriminats com els gitanos, els LGTBI...) sempre independentistes per –i és exactament així– haver-se posat un nas de pallasso davant d’un policia. I és evident que, ara, avui, hi ha vencedors i hi ha vençuts. La Tamara, que ha d’anar cada dilluns al jutjat, i que va ser acusada de terrorisme, és dels vençuts. Els vencedors són els que passi el que passi i facin el que facin saben que no aniran a la presó.

Hi ha apàtrides i hi ha 'estàtrides'. Els apàtrides no tenen pàtria. Els 'estàtrides' no tenen estat. I això vol dir que l’estat al qual pertanyen ('pertànyer' és la paraula exacta) fa el que calgui en contra seva per retenir-los muts i a la gàbia. Anar a la manifestació de diumenge entenc que és arriscat. Qualsevol et pot acusar de qui sap què i et poden portar davant del jutge. Però havent anat a una manifestació que demanava “seny”, i veient que seny, el que es diu seny, la justícia espanyola no en demostra gens, potser és honest ser-hi. Val la pena si consideres que els fills del Junqueras i del Cuixart, les d’en Romeva, els de la Forcadell, la de Rovira, els de Dolors Bassa, les d’en Forn, els d’en Sánchez, les d’en Puigdemont haurien de ser amb els seus pares, que mai, mai, han comès actes violents ni “tumultuaris” com bé sabem. No és tard.