“Novetats Carmina”

Entro a demanar una adreça a una botiga de roba interior de senyora, de les de tota la vida. En diem així, “de tota la vida”, i vol dir “la vida nostra” i una mica de “vida abans”. La mestressa, dolçament atrafegada, va de darrere el taulell a l’emprovador, per donar una peça a la senyora que es canvia a dins. Enraona amb gravetat, amb la veu engolada, com una doctora que et donés un veredicte no gaire agradable. Segur que deu ser una d’aquestes dones que per plegar es posen la peça a la sotabarba, per aguantar-la.

“Saps què passa? –li diu la clienta, des del darrere de la cortina blava–, que em vaig comprar uns sostens per Privalia i, quin fracàs, quin grandíssim fracàs...” Ella se li acosta amb un conjunt de color blanc. “Aquests, de la casa Avet, surten molt bé, cent per cent cotó, no són tan econòmics però ja veuràs que...” La senyora treu el braç i ho agafa. “Les calcetes no me les emprovo, que em sap greu, els sostens sí”, fa, des d’allà dins. I l’altra: “Emprova-te-les, emprova-te-les, no pateixis, dona”. Per fer temps i seguir escoltant em miro uns mitjons. “Ara t’atenc”, em diu a mi la botiguera. Faig que sí, però paro l’orella per sentir què va passar amb els sostenidors comprats per internet. “Jo és que necessito molt contorn i aquests, veus, ja en tenen de contorn, però els hi veig una copa molt grossa”. I la venedora que replica: “Aquests que et dono són copa B i contorn 105. Ja entenc el que et passa a tu”. I obre la cortina. “Jo, en canvi, soc molt estreteta”. L’altra se la mira, rendida a l’evidència del tallatge. “Tu què ets? Noranta C, no?”

Li hauria de demanar l’adreça, però si li dic que m’ensenyi un conjunt em portarà tres o quatre capses, les obrirà, n’apartarà el paper de seda, desplegarà i tornarà a plegar, em dirà “nena” i em recomanarà que no deixi la bossa allà fora que no tinguem un disgust. No puc resistir-me. “Voldria mirar un conjunt”, dic. I ella, somrient, alegre com una papallona de coloraines, pregunta: “Per a cada dia o per a ocasions?”