31/12/2018

El patrimoni

2 min

En Coscubiela ha fet una piulada que em farà menjar el raïm sense cap il·lusió: “Catalunya s’està empetitint a tota velocitat. Si els espais fins ara compartits de llengua, cultura són patrimonialitzats per l’independentisme tothom perd. L’independentisme, que no amplia bases sinó rebuig, i la llengua i la cultura, que s’afebleixen. Catalunya en risc de decadència”.

Fixeu-vos que no diu “tothom hi perd”, de manera que el que perd tothom, de moment, és un pronom feble. Per fer-li cas, doncs, els independentistes no hauríem de patrimonialitzar el nostre patrimoni. És a dir, no hauríem de considerar patrimoni el nostre patrimoni, que és la llengua i la cultura, perquè llavors creem rebuig i “la llengua i la cultura s’afebleixen”. Per què s’afebleixen? Perquè hi ha qui llavors, per no ser considerat independentista, no les farà servir, entenc.

Què vol dir 'patrimonialitzar'? Espero que no sigui només 'estimar'. És estimar amb certa perversitat? És considerar allò propi com a propi? Quan un madrileny diu que estima la seva llengua i el 'chotis', i que el 'cocido' és el millor plat del món, està patrimonialitzant? I en el seu cas, patrimonialitzar és normal? Pot patrimonialitzar tothom menys els catalans?

Si no patrimonialitzem el patrimoni no creem rebuig, però llavors tampoc creem res. No crec que es posin a cantar 'El cant de la senyera' els de la pizzeria de Barcelona que invoquen Franco quan un client els demana la carta en català. Si no patrimonialitzem nosaltres els castells, qui ho farà? En Carrizosa? Caram. “La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha levantado un puñetero castellet”, dirien a la ràdio. És a dir, si no patrimonialitzem el nostre patrimoni nosaltres per no “empetitir”, segur que empetitirem, perquè llavors només quedarà en Coscubiela fent ús del patrimoni. I tot lingüista sap que una llengua, si té un sol parlant i tuitaire, fins i tot si el parlant i tuitaire és en Coscubiela, està condemnada a morir.

stats