25/10/2018

Presó, presó, presó...

2 min

EscriptoraPassen els dies, amb les nits inexorables, i el pas del temps se’ns emporta. Ara a les pastisseries ja hi ha carbasses de xocolata, a les floristeries –que precioses, les floristeries a la tardor– carbasses petitetes de veritat, per decorar cases i taules de restaurants, i fins i tot a les botigues de pintura, com casa Piera –que boniques, també, les botigues de pintura– carbasses de cartró per pintar del color que els dona nom, color carbassa, un color que ha estat, per cert, esborrat del mapa a favor del color taronja.

I ells segueixen a la presó, que és una presó injusta. I nosaltres amb les nostres coses, cada cop més bromistes, o cada cop més meravellats per la bellesa de la vida quotidiana. Els deures, un 'whatsapp' que digui “compra sorra per al gat”, una baralla que s’arreglarà, passar per la llibreria, quedar amb tu a la cocteleria, llegir el diari al tren. El càstig que els tenia preparat el jutge és que la nostra tensió, la nostra pena, baixi. Que els oblidem. O que els culpem, per poder oblidar-los sense culpa. Ara ja, a les tertúlies, s’exigeix que “els independentistes demanin perdó, que ens han enganyat”. No se li demana a ningú més, això. Ni als de les porres, ni al jutge que ha empastifat tota la causa, ni als que van amenaçar amb morts. “No haurien de ser a la presó, però...” Sempre el 'però'. A la meva escola, quan pegaven a un nen, els equidistants 'avant la lettre' deien: “No està bé pegar, però és que ell també s’ho busca...” Per això aquests tuits malvats on es queixen dels “privilegis” que tenen, perquè “a Jordi Sánchez li han preparat una festa d’aniversari”. Privilegis se’ls mereixen tots. Són innocents. Però una festa d’aniversari a la presó no és un privilegi, és una merda. El privilegi és poder abraçar els fills i això ho entén qualsevol que no sigui dolent. I els deures, un 'whatsapp' que digui “compra sorra per al gat”, una baralla que s’arreglarà, passar per la llibreria, passar per la cocteleria, llegir el diari al tren.

stats