TOVALLONSNEGRES

Que feliç que podràs estar amb els teus fills...

Són les mares. La seva empatia és la que pot salvar el planeta de la crueltat dels altres

Llegim una crònica de Pere Cardús, a Vilaweb, sobre la sortida dels jutjats de Madrid de Marta Rovira. “Els crits de «colpista» i «que feliç que podràs estar amb els teus fills; a la presó hauries de ser» quedaven tapats pels de «llibertat, llibertat»”, diu.

S’entén que “llibertat” ho cridaven els seus partidaris, que devien ser catalans desplaçats allà per acompanyar-la. Aturem-nos en els altres crits. “Colpista”. Potser qui ho cridava no estava tan lluny de les idees de Tejero, potser sí, i, llavors, havia absorbit les líquides consignes escampades des dels despatxos i els palaus: aquests “són colpistes”. Han “fet un cop d’estat”. I, per tant, “a la presó hauries de ser” n’és una conseqüència lògica. Aquesta dona és “colpista” i els “colpistes” van a la presó. Però, i l’altre crit? “Que feliç que podràs estar amb els teus fills”? Com va ser cridat, això? ¿Amb ironia, sarcasme, odi, tot alhora? Qui ho cridava, un home o una dona? O homes i dones? Qui ho cridava tenia fills? Probablement. Aquestes coses -el profund dolor de pensar que no podràs abraçar els teus fills cada nit, ni barallar-t’hi amb normalitat, ni renyar-los perquè no han recollit- només les entén qui en té, de fills. L’hi diuen a una dona. L’hi diuen a una dona que té una filla encara molt petita. Hi ha alguna cosa en la natura que fa que les femelles treguin les urpes, es tornin boges si els prenen els cadells. Qui ho cridava segur que ho sabia. Si no, no se li hauria acudit cridar-ho. Sabia de què parlava. Jo ho sé.

De vegades, al parc, em sorprenc alegrement de veure desconegudes que ajuden els nens dels altres. Treuen mocadors i eixuguen mocs de nassos que no els són familiars. Acompanyen els extraviats, recullen els que han caigut. Són les mares. La seva empatia és la que pot salvar el planeta de la crueltat dels altres. Salvar-nos dels que criden aquestes paraules sinistres que elles no dirien mai, però mai, perquè saben que són la veritat més gran del món.

Etiquetes