Rostollar

Si jo aquesta nit no et dic “Fem l’amor” i en canvi et dic “Fem amor”, sense l’article, què farem?

Fem república. Us pregunteu què vol dir. Ho vol dir tot, i com que ho vol dir tot, de moment no vol dir res. Voldríem ser una república? Sí. És molt estrany voler ser súbdit d’una monarquia. I com que és molt estrany, abans, durant el regnat de Joan Carles I, hereu directe de Franco, els progres deien “Jo no soc monàrquic, soc joancarlista”. I et deixaven anar tot el puré del cop d’estat de Tejero, que ara sabem, en fi, que va ser més fangós que un tractament a les fonts termals de Boí. Avui els costa més de dir “Jo no soc monàrquic, soc felipista”, perquè el nou hereu té el carisma d’un ou dur i amb Catalunya ja va demostrar que l’interès general de l’Estat és ell mateix i la seva reial família. Però no es plantegen deixar de pagar-los el jardiner, el sommelier i el cirurgià plàstic.

Fem república. Què vol dir? Res i tot. Es tracta, com sempre, de posar-hi o no posar-hi article determinant. Amb un exemple va millor. Si jo aquesta nit et dic “Fem l’amor” tu sabràs el que vull dir. I ens rebregarem, si és en un interior, o rostollarem, si és en un exterior. M’encanta el verb 'rostollar' aplicat al sexe, que és fer-ho damunt dels rostolls. Però si jo aquesta nit no et dic “Fem l’amor” i en canvi et dic “Fem amor”, sense l’article, què farem? Doncs moltes coses, però rostollar no. Fer amor és mirar un núvol, encendre una espelma o abraçar-se. Fer amor és contemplar la natura o anar a la perruqueria. Fer l’amor, en canvi, és només una cosa. Per això, si dic “Fem república” puc estar dient qualsevol cosa. Que anirem a un concert, que escriurem un llibre, que ens posarem una samarreta, que direm que ens cau malament el Borbó. Però només si dic “Fem una república” o “Fem la república” rostollarem.

Etiquetes