10/01/2018

Sumes, restes i no assoliment

2 min

Periodista i escriptoraEl món és sorprenent en la seva esclatant bellesa. Ahir el Macron del Vallès va fer un altre tuit. Em refereixo, esclar, a Albert Rivera, a qui les meves cinquanta millors amigues anomenen així per la manera que té d’emmirallar-se en el polític francès. Tot i que si han begut (que els passa sovint) en lloc de dir-li Macron li diuen Morcón, perquè el consideren ibèric en el sentit més estricte. El tuit deia: “Podemos pacta con los separatistas e impide cualquier posibilidad de que @Ciudadanos pueda gobernar en Cataluña”.

En fi, repassem. El Parlament de Catalunya té cadira per a 135 diputats. D’aquestes cadires, Junts per Catalunya en va treure 34, Esquerra 32 i la CUP 4. En total, 70 diputats; majoria absoluta per al bloc republicà o separatista o independentista. Ciutadans (el seu partit) en va treure 36, el PSC 17 i el PP 4. Aquest és el bloc monàrquic o espanyolista o constitucionalista, que, fent una complicada operació, veiem que en suma 57. A part, hi ha el partit dels equidistants, és a dir, els de Catalunya en Comú, que ell critica, que en van treure vuit. Per tant, en el cas que haguessin pactat n’haurien sumat 65.

Sé que Albert Rivera, i els seus assessors, saben sumar i restar. És a dir, entenc que el tuit no és producte d’un preocupant “no assoliment”. Entenc que si Albert Rivera fa aquest tuit és perquè sap que els ciutadans als quals es dirigeix se’l creuran. Es dirigeix als que no saben sumar i es dirigeix als que saben sumar però no sumaran perquè no saben què han de sumar. D’entre les respostes que va rebre, ni una li suggeria classes de reforç. Li deien, en canvi: “¿En serio esperaban otra cosa?” És a dir, no qüestionaven els números. Ni se’ls acudia que el líder els estava enganyant amb els números. Perquè els estava enganyant. A menys, esclar, que paral·lelament s’hagi reunit amb en Puigdemont i li hagi posat burundanga al cubata.

stats