Tots culpables

EscriptoraDos tuits. Un d’en Girauta que diu: “TV3 se está comportando como lo que es: un engranaje clave del golpe de Estado. Lo que están haciendo hoy al alentar una respuesta callejera puede tener serias consecuencias”. I un altre d’en García Albiol: “El contenido informativo de @tv3 es un peligro para la convivencia en Cataluña. Esta gente no puede seguir desbocada incendiando a la población”.

Les paraules semblen ben triades. “Engranatge clau del cop d’estat”. Com que “cop d’estat” ja es dona per bo (hi ha gent en presó preventiva acusada de rebel·lió davant del silenci de tothom), ara només es tracta de dir que TV3 n’és part. “Incendiar”. “Desbocada”. Com quan van començar a dir que el president d’Òmnium Cultural i el de l’ANC eren “tumultuarios”. I ja sabem com han acabat.

Passem per una maroma més complicada que la d’una dictadura perquè és la de la postveritat. Qualsevol polític pot dir de qualsevol altre polític, activista, pallasso, periodista que forma part del cop d’estat. I un partit d’ultradreta acusar-lo. I un jutge citar-lo a declarar. El líder d’un sindicat pot cridar a la vaga general, però aquesta crida pot ser considerada “una lluita contra l’ordre establert” o “agitació” i el pot citar a declarar. Algú pot llançar-li un ou a un policia i pot ser acusat de terrorisme. Es tracta de triar les paraules. Mireu al vostre voltant. Mireu els que surten per la tele, per la ràdio, els que escriuen llibres o articles, els que fan teatre, els que opinen, els que canten, els que cuinen, els que fan acudits i porten llaç groc. Si els empresonessin a tots, ¿passaria res? Si els acusessin de rebel·lió, d’incitar les masses, de sedició, de tot alhora i els enviessin a declarar davant del jutge i també els empresonessin, ¿passaria res? A l’altra banda hi ha un silenci gruixut o uns tuits simpàtics sobre si és millor la Nocilla o la Nutella. Trencar el silenci vol dir fer alguna cosa -o dir-la- contra la injustícia. I això, com hem dit, és a hores d’ara tenebrosament arriscat.