TOVALLONS NEGRES

Tots sabem el que passa a Microsoft

Els polítics robotitzats han costat molts diners i no han servit per al que van ser dissenyats

La protagonista de la història, del tot real, es deia Tay i era una robot virtual amb intel·ligència artificial. Estava destinada a ser l’estrella de Microsoft. Tenia capacitat per aprendre dels seus interlocutors. Podia copiar-ne frases, expressions o estirabots. La van dissenyar com una noia de 19 anys i justament es tractava que fos un pèl simple, perquè, d’aquesta manera, si a la xarxa li parlaven de qüestions diguem-ne polèmiques, com sexe, religió, política, ella podia contestar amb encantadores evasives. El seu nom a Twitter era @TayandYou. Emetia missatges senzills. Pocs i molt repetits.

Però la Tay, com us deia, podia aprendre dels interlocutors. Emmagatzemava dades de les converses que tenia amb altres tuitaires. I és evident que els tuitaires que volien conversar amb ella, que era un robot, també eren simples. La Tay es mimetitzava en ells. I el que va passar és que, en un tres i no res, la robot amable, creada per seduir, es va convertir en una totalitària. Aviat va insultar les feministes i va lloar Hitler. Va ser racista amb Barack Obama. El 24 de març del 2016, esfereïts, la van desprogramar. Se’ls n’havia anat de les mans.

I ara, com deveu haver endevinat, anem a la conclusió de la paràbola. Aquesta és la qüestió que hauria de fer pensar (ells poden pensar) els polítics robotitzats, programats com una operació d’estat, moderna i seductora, amb pasta pel mig (avionetes, carpes, diaris amics...) per guanyar l’independentisme a les urnes, i que ara que no ho han aconseguit es fan fotos al costat de nazis i franquistes. Han costat molts diners i no han servit per a l’objectiu per al qual van ser dissenyats. Però ser al costat de gent que pega a càmeres de televisió i d’encaputxats que treuen llaços a les nits, a la llarga, sempre acaba sent un problema massa gros per a Bill Gates.

Etiquetes