Digui trenta-tres o es morirà

EscriptoraEmiliano García-Page, president de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa i càrrec del PSOE, ha expressat una preocupació: "Si mañana un ciudadano de esta tierra quiere ser tratado en un hospital catalán o de Mallorca, espero que el médico le hable en castellano".

Ni de broma, què s’ha pensat? Un dels orgulls dels hospitals catalans o de Mallorca és l’elevada taxa de mortalitat per raons lingüístiques. Imaginem que ara don Emiliano anés a urgències al Clínic després de menjar-se un suquet de peix. Li dirien: "Té una espina de rèmol encallada a la gola i haurem de procedir a extraure-la o morirà. Badi la boca! Tenim pocs segons!" Però l’home no ho entendria: “Qq...ué...ag?”, barbotejaria, verd per la falta d’aire. "Que té una espina de rèmol a la gorja. ¿Comprèn la paraula 'rèmol'?" I com que l’home, mig asfixiat, s’assenyalaria el coll, el metge repetiria: "El rèmol és un peix que es pesca amb arts de platja, com el ròssec o els tremalls. No l’ha de confondre amb el turbot. Però si no bada boca ara mateix no podré guarir-lo i l’hauré de deixar morir. Desitja la mort?"

I en aquell moment bé podria arribar una anciana de Valladolid amb un atac d’asma. "Senyora, digui trenta-tres", li ordenaria el metge. "No le entiendo", ploraria ella. "Ah, doncs el següent!", faria el doctor. Però potser s’interrompria per l’arribada d’un infermer amb una nevereta de platja: "Iep! Ràpid, tenim un fetge per al pacient de la 23!", anunciaria. I tots dos marxarien cap a l’habitació 23. "Ha arribat un fetge per a vostè!", li dirien al pacient (de Bollullos del Condado). "¿Cómo dice? ¿Un qué?", contestaria el malalt. "Un fetge!", repetirien ells. "No le entiende! Traduzca por Dios...!", suplicaria la mare, des de l’espona del llit. Però el doctor ja agafaria la nevereta. "Si vostè no el vol ja el voldrà algun catalanoparlant", cridaria. I en García-Page, amb les mans al coll, cauria a terra fulminat.