Tu no, però i els teus fills?

Tu, al cantó del 155, pots fer un tuit passat de voltes contra mi, que saps que no et passarà res

Em dius “populista” si em queixo de la sentència de la Manada i en especial del vot particular que diu –diu, exactament– que una dona “durant una relació sexual no consentida pot arribar a sentir plaer merament físic”. Em dius “demagoga” si em queixo de la interlocutòria del jutge Llarena, que diu –diu, exactament– que els manté en presó provisional perquè “no s'aprecia en l’esfera psicològica interna un element potent que permeti apreciar que el respecte a les lleis d’aquest instructor hagi de ser permanent”. Això vol dir que el jutge en qüestió sap llegir la ment i endevinar el futur. Em dius “victimista” si em queixo del jutge de Badalona que no va voler casar una dona amb una xapa de les que reclamen la llibertat dels presos polítics. Ja és gros que jo em pogués casar amb un Elvis a Las Vegas i ella no ho hagi pogut fer amb una xapa. Em dius tot això i, de propina, nacionalista i sectària.

Tu et sents segur, perquè ets al cantó del 155. Tu ets un senyor d’ordre (jo en realitat voldria ser com tu; la revolució és un pal i et fa perdre molt de temps per llegir) i pots fer un tuit passat de voltes contra mi, que saps que no et passarà res. Si el faig jo contra tu és diferent. I tots dos ho sabem. Però fins i tot tu hauries de tenir por. Tu tens fills i nebots. I els teus fills i nebots, que ja comencen a ser grans, no votaran exactament el que tu votes. Digue’m. Si el teu fill es fa raper, que podria ser, on et sentiries més segur? A Espanya o a qualsevol altre país d’Europa, com Portugal, la Gran Bretanya, França o Bèlgica? I si el teu fill es fa bloguer, periodista o mestre? A Catalunya, avui, un pare pot denunciar el mestre del seu fill (perquè li cau malament, perquè li té tírria, perquè l’ha suspès) per adoctrinament. Li faran cas. Anirà al programa de la Griso. Citaran el mestre a declarar. Tu no seràs. Però un dia serà algú que t’estimes.

Etiquetes