Un assumpte poc intern

EscriptoraPer agradables qüestions laborals he pogut anar a Londres aquest cap de setmana llarg. Feia molt de temps que no viatjava a l’estranger i em va sorprendre la percepció que tenen de l’assumpte intern que resulta que som. Jo duia una mena de cinta de color groc lligada a la nansa de la motxilla, perquè em pensava que no em deixarien pujar l’agulla imperdible a l’avió (després vaig veure tot de catalans amb el llaç passejant per la ciutat, que és una meravella). I tothom que em veia la cinta la identificava i em preguntava coses. Dels presos polítics, del regidor amb nas de pallasso, de l’1 d’octubre, dels rapers que entraran a la presó i de la Manada. Em va explicar el corresponsal de Catalunya Ràdio, a qui vaig visitar, que això és per l’efecte Guardiola. Un taxista ens va dir: “Molta sort amb la vostra independència”. Un noi madrileny que treballava de cambrer en una cocteleria em va dir que entenia que "volguéssim marxar d’allà” i que ell no hi pensava tornar, per por. Les comparacions, ara, avui, són tenebroses. A la Gran Bretanya, per exemple, hi ha un raper anomenat Stormzy. Em van explicar que va ser un dels guanyadors dels premis Brits (dels més importants en la música britànica) d’aquest any. Davant de Theresa May, va cantar això, a propòsit de la gestió governamental de l’incendi de la Grenfell Tower: “Maleïts criminals, i us creieu amb dret a anomenar-nos salvatges? Hauríeu de ser entre reixes, pagar pel mal que heu fet, hauríem de cremar-vos les cases i veure com ho gestioneu”. Què li passaria si fos espanyol?

Potser tenim la percepció que les petites iniciatives (quilòmetres per la llibertat, concentracions, protestes, castells pels presos...) no tenen cap efecte. En tenen. I a més passa una cosa molt estranya. Fora d’Espanya no et tenen tírria per defecte i comprenen les teves raons. Comprenen, per exemple, que el teu Parlament hagi volgut prohibir les corrides de toros.