Urna Power

EscriptoraEl jutge Llarena acusa de rebel·lió els presos polítics catalans dient que el 20-N i l’1-O hi va haver violència. La va “produir” la policia, però és “culpa” dels acusats. El senyor de les punyetes proposa “vincular-los” (ben triada, la paraula) a aquests actes de violència “sobre la base que els van preveure i els van acceptar i fins i tot van incitar a la seva comissió sabent que l’Estat s’oposaria físicament a la votació...” És a dir, se’ls podria condemnar a 30 anys perquè “sabien” que es produiria i van “incitar” que es produís “demanant el vot”. D’entrada, hi ha dos plans. Els processats (tangibles) i l’Estat (intangible). Per què? Perquè si s’acusa els processats de la violència que va exercir la policia, potser, primer de tot, se n’hauria d’acusar la mateixa policia. Però la policia és la que fa l’informe de la violència. Neh.

De moment, això obre la porta a culpabilitzar a tothom per provocar. Com Inés Arrimadas quan justifica les agressions a persones que duen llaç groc. Com el jutge que justifica la violació si vas amb minifaldilla. Però com pot ser que els processats sabessin que es produiria violència quan resulta que la magistrada del TSJ va ordenar “impedir el referéndum sin alterar la convivencia”? Com pot ser, si el dia de la declaració d’independència, Marta Rovira va explicar que “el govern havia amenaçat amb sang i morts al carrer” i que per això van fer marxa enrere?

Si algú de nosaltres també “sabia” que hi hauria violència, ¿hauria també de ser acusat de rebel·lió per no haver marxat a casa? ¿I si va enviar 'whatsapps' demanant més gent? Diguin el que diguin, l'1 d'octubre vam fer una cosa increïble. Avui se celebra el Dia del Gay Power. Quan l’homosexualitat estava castigada als EUA amb cadena perpètua (ja se sap, la llei...), hi va haver batuda en un bar, el mític Stonewall Inn. La clientela, LGTBI, va fotre fora la poli a hòsties. El Llarena de torn va badar.