'Oui, on peut!'

Ada Colau té una oportunitat d’or: aconseguir que el que escriu els discursos i tuits de Manuel Valls hagi d’ingressar en un balneari, per estrès agut. Com? Acceptant els seus vots, que impediran que Barcelona no tingui –ai, uix– un alcalde independentista.

Valls ha anat variant d’opinió segons es movia l’anemoscopi, però els canvis que ha fet fins ara no són res comparats amb els que li esperen. Va passar del partit socialista al partit liberal quan era a França, cert, i no li va anar del tot bé. Un cop aterrat aquí, va tornar-se a 'reinventar'. Expulsar gitanos era cosa del passat, ara era 'gipsy-friendly'. I per demostrar-ho va fer uns tuits convincents des de la Mina que parlaven del “problema de los gitanos de #Barcelona” (un problema que fins al seu adveniment no havíem detectat, les coses com siguin). Ho va rematar amb un curs a Esade anomenat “processos migratoris i geografia urbana”, que és com si Bob Marley fes el curs “Herbes remeieres i medicinals”.

Però ara li toca fer un nou gir més dràstic. En campanya va prometre “eliminar el 'top manta' a la ciutat en 90 dies” (suposo que amb la mateixa tècnica infal·lible que va fer servir a França) i va dir que Colau era populista; que ella i Maragall “eren dues cares de la mateixa moneda”. Què dirà el dia que li doni els dos vots? És aquest dia que vaticino l’ingrés al balneari. “Li dono dos vots a Ada Colau, una senyora expopulista”, haurà de dir. “I la prova que ja no és populista és que accepta els meus vots”, haurà de dir també. “Per cert, li dono dos vots que algú –ella mateixa– pot pensar que són de Ciutadans, el meu partit, però que, si ho mirem d’una altra manera, doncs no ho són, perquè ara és que ni jo soc de Ciutadans”. I potser afegirà: “Per cert, adoro la perfecció de les bosses Louis Vuitton falsificades. Ho penso cada dia, quan veig els simpàtics manters des del taxi (que agafo per anar a la parada del... d’aixonses... del tramvia)”.