19/01/2018

La frase del dia

2 min

Són tots al mateix grup de WhatsApp, que porta el nom del partit i la paraula team. La icona del grup és el cartell de les últimes eleccions. Cada matí, cap a les deu com a molt tard, reben la consigna. És una frase, que és la que han de dir aquell dia, sobretot (“sí o sí”, que diria el cap de premsa) a les diferents tertúlies, a les entrevistes o si fan tuits. La frase d’ahir era: “Els jutges han de poder treballar tranquil·lament i els polítics no poden dictar als jutges el que han de fer, perquè ens carreguem l’estat de dret”. Cadascú se l’havia d’adaptar. Se l’havia de fer “seva”.

Al matí, el líder va anar a la tele pública catalana i va deixar-la anar tan bon punt li van preguntar pels presos polítics. Al migdia, la número dos va anar a una ràdio en espanyol i, tot i que no li van preguntar res dels presos polítics, la va dir per contestar a la pregunta de si s’havia de fer autocrítica. A la tarda, la número quatre, que és un valor emergent, també la va col·locar, tot just començar el debat, en una privada espanyola. El cap de premsa en va fer diverses piulades.

Avui és dissabte, un dia de programes més distesos, i la frase també ho és: “Els independentistes viuen al seu Matrix particular”. La deixarà anar la número 1 de Tarragona a l’arrossada popular en homenatge a la División Azul que faran a Sant Kevin de Vallfosca, i al migdia el secretari la dirà en un discurs que s’ha preparat per tancar l’esmorzar amb diversos empresaris del ram de les joguines per a adults. Diumenge potser descansaran, però dilluns hi tornaran. Tenen estudiat que, de tot el que diuen, “la gent” només es queda amb una frase. I si és senzilla, millor.

Si un dia, Déu no ho vulgui, el cap de premsa agafa la grip, que hi ha passa, es quedaran sense la frase. I llavors -especulo- potser cadascú, sol i sense camí, dirà el que li passi pel cap.

stats