Publicitat
Publicitat

Tovallons negres

El fregar s'acabarà

Llegeixo una informació d'Òscar Muñoz, Sílvia Angulo i Luís Benvenuty que du aquest titular: "Una ordenança municipal obliga els propietaris a tenir neta la vorera del davant de casa seva". No és una disposició que sigui nova. En el cas de Barcelona es tracta d'una norma de l'any 98 que diu que "correspon als titulars dels immobles la neteja de passatges particulars, patis interiors, solars, galeries comercials i similars". Els autors del text, doncs, deixen anar la idea de recuperar una pràctica "que era habitual fa dècades i que se segueix duent a terme en poblacions petites". Que els veïns "escombrin i freguin el tros de vorera que hi ha al davant del seu portal".

Com que ni el comitè de savis del Fòrum seria capaç de negar que hi ha carrers de Barcelona que estan fets un femer, m'emociona aquesta ordenança municipal de l'any 98. Suposo que el que la va dictar no vivia, per exemple, pels volts de la plaça Reial. Si no, ja sabria que qui la vulgui complir haurà de deixar la feina per dedicar-se en exclusiva al manteniment i enllustrat de la vorera. La jornada laboral començarà a les sis del matí. Tocarà escombrar i fregar per primer cop. Els vòmits i els orins surten molt bé amb una galleda d'aigua amb lleixiu i la mica de Zotal. A les set, quan la prostituta acabi la feina, recollirà el preservatiu i tornarà a fregar. A les dotze haurà de recollir les xeringues (sempre amb guants) i dipositar-les al contenidor corresponent. A les tres, abans de fregar les restes de vi de tetrabric, s'encarregarà dels envasos de McDonald's i les llaunes de cervesa que els turistes abandonen al marxapeu, però potser tindrà unes hores de pau per poder netejar casa seva. I a les dotze de la nit, abans d'anar a dormir, no haurà de recollir ni xeringues, ni preservatius, ni llaunes. Haurà de recollir un o dos ionquis.

Riure, malgrat tot