Publicitat
Publicitat

Els germans Fernández Díaz

Una de les notícies més llegides de l’ARA en les últimes hores porta aquest títol (alarmant, trist, fins i tot dramàtic) en forma de pregunta: “Estan enfadats els germans Alberto i Jorge Fernández Díaz?” L’autor de l’article, Mario Martín Matas, es pregunta si “hi ha alguna disputa familiar entre els germans Alberto i Jorge Fernández Díaz”, perquè no han “compartit míting cap dia de la campanya electoral tot i que Jorge porti tres dies voltant per Catalunya”. Sisplau, que no sigui veritat.

Com els he explicat en alguna ocasió, un dia vaig somniar que en Jorge era el meu cunyat (germà del meu home). I al somni, que passava en un Dino Pan del carrer Viladomat, la meva sogra ens advertia del setge mediàtic que patiríem, perquè en Jorge era ministre. Des de llavors, els Fernández Díaz desperten en mi un corrent de simpatia familiar. No suportaria una disputa, un allunyament. Però analitzem els fets.

Últimament, trobo que l’Alberto té sortides molt punkies. L’altre dia, al debat de TV3, va dir que ell és “del PP, que vol dir Perfectament Previsible”. I ho va dir conscient que pot dir el que vulgui. Tindrà escó passi el que passi. Per tant, la sensació era que al debat hi anava a passar l’estona: a fer burla de la disfressa de l’Ada Colau (no ho va poder evitar) i a demostrar que, malgrat tot, en Trias és qui li cau millor.

Però, i son germà? Son germà (el meu cunyat) és tota una altra cosa. Ell és un home de missa, un home pietós. Un home que no evitaria coincidir amb l’Alberto si no fos per raons poderoses. La pregunta és: quines raons poderoses? El meu cap bull. I si resultés que... No, no... Però, i si...? Oh, verge condecorada, verge de la Condecoració, i si fos cert que, com diu en Jorge, “les famílies ja no es reuneixen per culpa del sobiranisme”? I si resulta que fins i tot l’Alberto, als ulls del Jorge, és una mica massa indepe?

Riure, malgrat tot