Misc 28/11/2013

Els gossos amb llonganisses

i
Empar Moliner
2 min

Pel meu mal cap, i per l'absorbència de l'últim llibre de Tom Wolfe (que en català publica Columna), m'equivoco d'estació de tren. Això fa que m'hagi d'esperar en un bar de pas durant una hora llarga. Fa fred, no em moc de la barra. I allà faig coneixença amb un home prim, negre, barbat i cansat. Duu una gorra de llana marró, ulleres de muntura daurada, jaqueta de cuiro, absurds mitjons de ratlles. Parla un castellà dificultós que segurament ni millorarà ni empitjorarà mai. És de Guinea. Està molt penjat.

M'explica que a casa seva tenien tres-centes vaques, i que, per abeurar-les, havien de pouar l'aigua a galledes. Però el seu germà es va ferir la mà i un metge blanc (d'una ONG) va advertir-los que aquella mà s'havia de tallar o el noi es moriria de gangrena. Però l'avi no la hi va voler tallar. Va dur-lo a un bruixot. Al final es va morir. L'escolto sense saber si em deu estar mentint. No li cal fer-me pena, ja li he dit que el convido a un entrepà. Els clients del bar ja el tenen clissat. "Keita -li diu el cambrer en to simpàtic-. No siguis paparra".

El cas és que el pou es va assecar i tot va anar malament i un dia aquest home a qui anomenen Keita en aquest racó de món va veure un reportatge sobre Europa a la tele. Vés a saber què devia ser. I va veure un gos que duia una mena d'armilla, d'aquestes que els posen a l'esquena perquè no pateixin fred. Un gos vestit. Duia armilla i dormia en un jaç. L'home va pensar que a Europa els gossos vivien millor que allà les persones. "Els meus compatriotes es pensen que aquí no hi ha pobres. Nosaltres de vegades dormim a terra i despullats i jo vaig veure que els gossos anaven vestits i dormien en coixins. Per això vaig venir. Em pensava que un lloc on vestien els gossos no podia ser que tingués homes pobres". Em diu que és això el que es pensen tots els africans. Que aquí no hi ha pobres. Encara que els ho diu, no se'l creuen. Com el podrien creure?

stats