Publicitat
Publicitat

Un grup de risc, el dels gais

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (aquesta Unió Europea a la qual ens hauria de fer tanta il·lusió pertànyer quan siguem independents) ha donat a conèixer una sentència -l’ARA ho recollia- que “permet excloure els homosexuals de la donació de sang”. Per tant, un estat membre (un estat que no vagaregi per l’espai pels segles dels segles, vaja) pot vetar la donació als “homes que hagin mantingut relacions sexuals amb altres homes per l’alt risc que presenten de contraure malalties infeccioses”.

El que em meravella de tot plegat és que, un cop més, el Tribunal de Justícia de la UE ho ha endevinat. Donar sang és la il·lusió de la vida de qualsevol europeu. I, sobretot, la il·lusió de la vida de tots els gais. Com tothom sap, els gais es lleven i el primer que fan és sentir la “impaciència del donant”. Diversos estudis expliquen que els europeus en general i els europeus gais en particular frisen perquè arribi el moment de la punxada, l’extracció, el desmai, la reanimació i l’esperat entrepà. És per això que molts d’ells emigren del seu país. Que els gais donin sang està prohibit en moltíssims països i no ho poden suportar. Adoren donar sang. Com tots nosaltres, vaja. Qui no adora donar sang?

I com que tots nosaltres som molt feliços donant sang, hi ha excedents -de fet, de la sang ja no sabem què fer-ne- i, per tant, està bé que s’imposin mesures restrictives per fer baixar les donacions. D’aquesta manera pot passar que heterosexuals com ara jo decideixin que no pensen donar sang en solidaritat i per coherència. No cal ser homosexual per executar les diverses pràctiques arriscades per a la salut (teva i dels altres) que esmenta el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Perquè no hi ha grups de risc, sinó pràctiques de risc, com molt bé deuen saber els diversos membres d’aquest altíssim tribunal.

Riure, malgrat tot