29/12/2011

En l'àmbit familiar

2 min

La ministra Ana Mato ha rebut crítiques per fer servir l'expressió violència en l'àmbit familiar en lloc de violència de gènere . La directora de la Cátedra de Género de la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid, Laura Nuño, s'ha queixat perquè -ho recollia el diari Público - "un concepte es refereix al lloc on es produeix la violència i pot referir-se també a dos germans que es peguen o a un fill que maltracta son pare, mentre que l'altre fa referència a la causa d'aquesta violència, que és el masclisme".

Abans que semblar sospitosa de votar el PP preferiria semblar sospitosa de votar la Coordinadora Reusenca Independent, que comptava amb Carmen de Mairena com a número dos per Barcelona, però m'arriscaré, fent unes consideracions. Vejam. Diu la directora de la Cátedra de Género de la Universidad Rey Juan Carlos que si en diem violència en l'àmbit familiar , aleshores, la violència inclourà també dos germans que es peguen o un fill que maltracta son pare. En canvi, la violència anomenada de gènere fa referència a la causa que la provoca, que és el masclisme.

I jo em pregunto: i què? I què, si la violència inclou un fill que pega a un pare o d'un pare que pega a un fill? Per què ha de ser menys greu que una mare mati un fill que no pas que un marit mati una esposa? ¿Només perquè la causa de la primera mort no és el masclisme i la segona sí? Què passa? ¿Que si et mata el teu home per masclisme ets una víctima més sublim que si et mata la teva mare per demència o maldat congènita o fins i tot masclisme (que tot podria ser)? Rebutjo el masclisme. Però el rebutjo de la mateixa manera que rebutjo qualsevol abús de poder. I em sap greu pensar que el masclisme, que és una lacra repugnant i execrable, per desgràcia s'ha convertit en una mamella. Si jo dirigís una càtedra de gènere, tampoc no estaria interessada que la violència inclogués dos germans que es peguen.

stats