22/06/2012

La llista de Schnitzler

2 min

Amb caràcter d'urgència, i del tot seriosament, proposo a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana la creació d'una mena de llista Robinson per a tots els seus associats i simpatitzants. Com ja saben, la llista Robinson és la llista de les persones que no volen rebre publicitat a casa. La que jo proposo és la dels autors que no vulguin ser glossats i lloats per segons quin especialista en llibres, un cop difunts.

És cert que ara alguns escriptors fan esport (i això no els impedeix escriure bé) com per exemple John Irving, Ferran Torrent o aquell japonès que corre. I és encara més cert que les autores que escriuen chick lit fan règim i no beuen, perquè han de mantenir més a punt el múscul abdominal que el literari. Però descomptant aquests casos, tradicionalment, els autors han dut mala vida. Si avui no beuen ni es dediquen al psicotròpic, ho han fet fins ahir. De manera que la mort els pot agafar de sobte i prematurament. Ens hi hem de posar de seguida.

A la llista, qualsevol autor hi escriurà el nom dels especialistes que no vol que parlin (bé) d'ell un cop difunt. Però no només això. També hi podrà fer constar a quin especialista no coneixia de res i a quin sí que coneixia però odiava. També hi podrà apuntar tots els dinars amb especialistes als quals havia confirmat l'assistència, però que pensava cancel·lar el dia abans per malaltia. D'aquesta manera evitarem que hi hagi especialistes trepes que aprofitin la mort dels escriptors per parlar bé d'ells a la ràdio o a la tele. Evitarem, en definitiva, frases com ara: "En X era un gran autor i molt generós. Encara recordo l'entusiasme que va demostrar pel meu últim llibre..." O "Era un gran misantrop però amb mi hi quedava sovint. Teníem un dinar pendent..." O "Vam compartir tantes copes..." Perquè això últim, sobretot, no té cap mèrit. Quan t'agrada el mam, resulta que al cap dels anys t'ha tocat compartir copes fins i tot amb Nosferatu.

stats